1982 Claramunt i la Transvanguarda

 (Texto de Arnau Puig para el Catálogo de 15 Anys de pintura Galería Dau Al Set. Barcelona.  

A diferència dels expressionismes crítics, el d´en Claramunt és un expressionisme que ens mostra allò que realment hi ha però només es veu pel mirall de l´art. Sense l´estructura d´una estètica i d´un estil, que sempre trobem en un Picasso, jo diria que l´obra d´en Claramunt presenta les mateixes intencions que les obres del mestre del Guernica pintades els anys antecessors i inmediatament posteriors a aquella obra, però pintant amb totes les llibertats amb què l´informalisme expressionista autoritzà a treballar els artistas, i que ha fet posible que una obra del tipus de la d´en Claramunt no sigui considerada com l´obra d´un alienat.

Altrament, serien incomprensibles determinats plans i empastaments cromàtics que ens ofereix aquesta obra, I també seria sensiblement incopsables el tremolor, la discontinuïtat i/o el garbuix de la profusió de línies, real o pseudos-descriptives, que en Claramunt plasma en moltes de les seves obres.

Darrerament l´obra d´en Claramunt ha esdevingut més lírica, més propera a un idíllic país de fantasia i de meravella. Jo atribuiria això al fet que l´artista, que sent una joia infinita en l´acte de pintar, i ha assolit un més gran domini i soltera expresiva, tradueix aquest goig  i aquesta satisfacció en les seves pintures. En canviar l´artista ha canviat el món o, si es vol, les relacions entre el mon i l´artista evoluciona i això es reflectéis en l´obra.

Suposo, no ho sé amb certesa, que el concepte de transvanguarda, recentment posat en circulació, voldria dir en la intenció pregona del concepte- que els avanguardes, fins ara, responien a estètiques i que, ara, l´avanguarda respondrá només a temperaments, a idiosincràsies; es a dir: l art és la persona.

Em sembla que, en aquest sentit, en Claramunt és un transvanguardista. No vull dir que sigui el primer; Rembrandt o Goya, a partir d´un moment determinat de la seva obra, ho foren. També es pot dir que hi ha transvanguardisme en moments determinats de l´obra de Gauguin o de Van Gogh. Fins a un cert punt, molts dels informalistes serien transvanguardistes. L´única condició per a ser-ho fora que l´obra no pressuposés una reacció a una estètica, una posició antitètica. Perquè sigui transvanguardista una obra no ha de respondre a cap altre motivació que a la necessitat d´expressar-se. Per entendre´ns, el transvanguardisme correspondría al concepte de art brut que posà Dubuffet, però quedant-ne exclusa la pròpia obra de Dubuffet, puix que per ell aquesta posició responia a un enfrontament amb les tendències o pràctiques estètiques alesmores existents.

Per acabar, només he de dir que, en passar el tren del transvantguardisme, nosaltres, si més no, ja hi teníem un passatger. L´obra d´en Claramunt ens ho fa avinent.